Sabates de taló

Hola!!!
Comencen les vacances, i això vol dir que comença la temporada de llibres de Biblioteca!
És aquesta època de l'any en la que quasi tots els llibres que
llegeixo són de la biblioteca.
La majoria són llibres gens famosos i que tampoc se molt bé per que els agafo, és una manera de descobrir meravelles de la literatura que la gent no acostuma a llegir perquè no són famosos o perquè ja fa anys que van sortir.
El primer d'aquests llibres que he llegit aquest any ha estat Sabates de taló, un llibre que ja havia fullejat algun cop a la biblioteca però que no sé perquè no m'havia endut fins ara.
Aquí us en deixo la ressenya:

Llibre: Sabates de taló
Autora: Lygia Boujunga
Tradució: Natàlia Tomàs
Any: 2009
Idioma original: Portuguès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
La Sabrina està a punt de fer onze anys, però les situacions duríssimes que viu, enmig de conflictes familiars, amorosos i sexuals, no li maten l'empenta per tirar endavant ni li ofeguen l'esperança d'arribar a tenir una família i viure sentin-se estimada de debò.
SABATES DE TALÓ és una novel·la realista sobre la importància de no cedir als xantatges emocionals ni de fer res que íntimament no vulgui fer.
Opinió personal:

Només per llibres com aquest ja val la pena arriscar-se a provar llibres desconeguts.
A vegades quan agafes un llibre que desconeixes del tot t'endús una decepció (és el cas de Jocs...) però a vegades trobes grans meravelles.
Jo no havia sentit a parlar mai d'aquest llibre, però la portada i la sinopsi em van animar a agafar-lo.
No sabia molt bé que em trobaria, però el cas és que vaig tindre força sort.
El llibre és dur, és una nena d'onze anys que viu experiències

horribles, que no té res, i el poc que té ho ha de sacrificar per seguir vivint i que sembla que no pugui arribar mai a una vida tranquil·la. A més a més, a mesura que avança el llibre, van apareixent personatges amb passats i/o presents horribles, des d'una mare que va perdre la filla per culpa de no voler acceptar-la i escoltar-la fins a un noi que no sap ben bé quina és la seva orientació sexual però que té el pare més tancat i intolerant del món.
Tot i tantes desgràcies aquest llibre aconsegueix atrapar-te, ja que entre tanta desgràcia hi ha personatges que brillen com l'or, personatges que porten llum a tanta foscor.
A part, la majoria dels personatges principals, s'esforcen per sortir-se'n d'una manera admirable que et fa creure que poder és voler.
M'ha encantat i crec que ha aconseguit que em miri els problemes d'una altra manera.
Penso que llibres com aquest haurien de ser més coneguts, perquè segur que aporten més a la nostra societat que no pas tots els llibres que només són material comercial, paraules buides, que per distreure estan bé, però que no ensenyen res.