"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

divendres, 25 d’abril del 2014

La Casa de l'Àngel de la Guarda

Feliç Sant Jordi a tothommm!!!
Avui us vull parlar d'un dels dos llibres que aquest any m'he autoregalat per Sant Jordi.
Es tracta d'un llibre ambientat en la Segona Guerra Mundial, encara que des d'una perspectiva i des d'una vida molt diferent de la que estem acostumats a llegir. No és centre en els camps de concentració ni en els camps de batalla, sinó que ho fa en una història de solidaritat entre monges catòliques i nenes jueves.
A més també tenia moltes ganes de llegir-lo perquè ja he llegit la resta de llibres d'aquesta col·lecció (Bambú Viscut) i m'encanten tots.

Llibre: La Casa de l'Àngel de la Guarda, 
Un amagatall per a nenes jueves
Autora: Kathy Clark
Tradució al català: Anna Alsina
Tradució al castellà: Noemí Risco
Any: 2011
Idioma original: Anglès
Editorial: Bambú
Sinopsis:
Dues germanes jueves
Hongria 1944-1945
El 1944, durant l'ocupació dels alemanys a Hongria, envien la Susan i la Vera, dues germanes jueves, a un convent per amagar-les dels nazis.
Allà, les nenes aprendran el veritable significat del valor gràcies a les monges, que arrisquen les pròpies vides per protegir-les. Però quan els soldats arriben a altes hores de la matinada, ¿estan fora de perill, les nenes?

Opinió personal:
És preciós!
Explica una història molt bonica i emotiva, la d'unes monges que van ajudar a nenes jueves, independentment de la seva religió, a salvar les vides, i no tan sols això, sinó que també es van ocupar que tinguessin la millor vida possible dins d'aquella terrible guerra.
El millor de tot és que la història és real, cosa que encara la fa més bonica. Només pensar que aquestes monges van sacrificar tant per aquelles nenes ja se'm omplen els ulls de llàgrimes.
Un dels meus personatges preferits és la germana Agnès, que és una de les monges que més intima amb la Susan, una de les germanes, la més protagonista en la historia. Es converteixen en grans amigues, ella i la Susan.
La monja aconsegueix que la nena trobi la felicitat encara que tot al seu voltant sigui tant gris. L'hi proporciona fulls per què dibuixi i terra per què cuidi, que són dos dels grans plaers de la vida, per aquesta nena.
M'ha emocionat moltíssim que les monges permetin celebrar festes jueves a les nenes i intentin trobar les semblances entre les dues religions, sense posar'ne cap per sobre de l'altra.
M'encanta, és preciós, no em puc cansar de dir-ho.
Així és com és veu el llibr obert.
M'encanta!!!

dissabte, 12 d’abril del 2014

Quan m'atrapis

Hola!
Avui que tinc temps(JA SÓN VACANCES!!!)estic aprofitant per fer entrades de llibres que encara no havia tingut temps d'entrar, però també aprofitaré per entrar la ressenya d'aquest llibre, que em vaig acabar ahir.
Resulta que una tarda d'aquesta setmana que em sobrava temps vaig passar per la biblioteca del meu poble, sense intenció d'agafar res, però vaig trobar un parell de llibres que no vaig poder evitar agafar. Un d'aquests és el que ara ús presentaré.
No n'havia sentit a parlar mi, però el títol em va fer entrar unes ganes boges de llegir-lo.

Llibre: Quan m'atrapis
Autora: Rebecca Stead
Tradució: Anna Mauri Batlle
Any: 2009
Idioma original: Anglès
Editorial: La Magrana
Sinopsis:
Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure's pel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi res dolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Com per exemple amb el boig de la cantonada. Però les coses comencen a complicar-se. Un noi pega en Sal pel carrer sense cap raó, i més tard aquest es distancia de la Miranda sense motius aparents. La clau del pis, que la mare de la Miranda guarda amagada per emergències, ha desaparegut. I després arriba una nota misteriosa, escrita amb gargots en un paperet: Vinc a salvar la vida del teu amic i la meva pròpia. Les notes continuen arribant, i la Miranda s'adona a poc a poc que qui sigui que les deixa sap coses que no hauria de saber. Cada missatge l'apropa més a creure que només ella pot evitar una mort tràgica. Fins que la darrera nota li fa pensar que potser és massa tard.
Opinió personal:
M'ha encantat!
El vaig agafar més que res perquè el títol em va cridar moltíssim l'atenció, sense saber molt bé de què anava. No m'ha defraudat.
Al principi no entens molt bé que està passant, et parla de la seva mare, d'una carta i està tot explicat de manera que ho entengui una persona que no saps qui és, però de mica en mica vas descobrint el sentit de què al principi no entenies. Crec que això, encara que sembli estrany, et fa enganxar molt a la historia, perquè sempre vols saber per què a dit tal cosa o tal altre.
Enganxa molt i la història que explica és molt interessantSembla mentida que en un llibre d'aquesta mida(188 pàgines) pugui canviar tot de la manera que ho fa.
El recomano moltíssim!

Seny i sentiment

Hola!!!
Ja sé que fa molt que no escric, però és que no trobava el moment. Avui per fi us porto algunes ressenyes de llibre que he estat llegint durant aquest temps.
Comencem amb Seny i sentiment, doncs.
Resulta que ja fa un temps una amiga meva em va deixar aquest llibre, després de saber com m'havia fascinat Emma, de la mateixa autora. A ella i a la seva mare els encanten els llibres de la Jane Austen i a mi, de moment, amb els dos que porto llegits, també.

Llibre: Seny i sentiment
Autora: Jane Austen
Tradució: Xavier Pàmies
Any de la primera edició: 1811
Idioma original: Anglès
Editorial: La Magrana
Sinopsis:
Seny i sentiment és la història de dues germanes de temperaments totalment oposats, que viuen en un poblet d’Anglaterra a finals del segle XVIII. Elinor, tranquil•la i pacient, és el paradigma de la prudència i l’autocontrol, i la seva germana petita, Marianne, és molt emocional, impulsiva i sensible. Tot i ser tan diferents, comparteixen les mateixes penes amoroses: totes dues perden l’afecte dels seus pretendents. Elinor desitja un home que es compromet amb una altra, i Marianne perd el cor per un pocavergonya que la deixa plantada.
Opinió personal:
M'ha encantat!
És una mica diferent d'Emma, ja que aquesta història es narra d'una manera força diferent, més lleugera.
M'ha costat menys de llegir que Emma i crec que és degut al fet de què l'he llegit en català(l'altre l'havia llegit en castellà, que em costa més) i que el llenguatge usat no és tan estrany per mi.
Pel que fa a la historia m'ha semblat super xula! No l'he pogut deixar ni un moment, ja que no hi havia ni un moment de descans.
M'encanta llegir els events socials de l'època i, encara que a vegades em perdes una mica, m'han enganxat moltíssim tots aquests embolics amorosos.
És un llibre preciós, el recomano moltíssim!