"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dissabte, 31 de maig de 2014

Tota la veritat dins meu

Hola!
Acabo de tornar de Polònia, on he anat d'intercanvi, per tant he estat mooolts dies sense poder escriure res en el blog.
He passat uns dies fantàstics en un lloc preciós i amb la millor gent i he tingut uns dies plens d'activitat, per tant no he pogut llegir gaire.
Tot i això, entre vols d'avió i nits llargues, he llegit un parell de llibres.
Aquí us deixo la ressenya d'un d'aquest llibre, que em va deixar una amiga.

Llibre: Tota la veritat dins meu
Autora: Julie Berry
Tradució: Montse Molist Forcada
Any: 2014
Idioma original: Anglès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
Judith i la seva millor amiga van desaparèixer del seu poble, Roswell Station. Quatre anys després solament Judith torna, encara que mutilada per a tota la vida. En els dos últims anys, Judith és repudiada i ignorada per la seva família i amics, incapacitada per parlar, viu com un fantasma a la seva pròpia casa, però en silenci mostra els seus pensaments cap al noi del que està enamorada des de sempre, el seu amic de la infància, Lucas. Quan el seu poble és atacat, els secrets enterrats sortiran a llum i Judith és forçada a triar: continuar vivint en silenci, o recuperar la seva veu, fins i tot si significa canviar el seu món i les vides dels quals l'envolten.
Opinió personal:
M'ha encantat!
El vaig veure a la taula d'una amiga, la portada em va crida l'atenció, vaig llegir-ne la contra portada, on no hi havia la sinopsi que us he posat més amunt, i el vaig fullejar una mica.
Em tenia força intrigada, ja que no s'assemblava a res que hagues llegit fins al moment, per tant li vaig demanar a l'amiga si me'l podria deixar pel viatge.
M'ha encantat.
És una mica estrany perquè està escrit com una carta cap al seu enamorat. Pateixes una mica per la Judith, la protagonista, perquè veus com la tracta la gent, tenint-la per ximple, i tot el que ella aguanta.
Enganxa molt, perquè a cada pàgina descobreixes una nova part de la història de la noia, des del seu captiveri de quatre anys fins a la seva vida anterior i a cada part apareixen més misteris i resolucions que ho canvien tot.És genial.
Al principi només tens estima per la Judith, però de mica en mica, hi forçats pels esdeveniments, hi ha altres personatges que acabes estimant.
La mare, per exemple, al primer moment és odiosa, però de mica en mica t'adones que tampoc és tan dolenta, o el Lucas, que al principi és perfecte i poc a poc deixa entreveure els seus defectes.
A més, encara que al principi no es noti gaire, amaga una història d'amor super emocionant i difícil.
El recomano moltíssim a tothom, enganxa, emociona i enamora!

dissabte, 10 de maig de 2014

Entre tonos de gris

¡Hola!
Otra vez llevo un libro en español. Se trata de "Entre tonos de gris", que me ha dejo una amiga, a cambio que yo le deje "El 
quadern d'Aram" a ella.
Resulta que a las dos nos ha dado por intentar investigar un poco sobre la historia europea más reciente y más 
confusa, des de el bombardeo de Guernica en el País vasco asta la dictadura de Stalin.
Yo particularmente he aprendido mucho con este libro, que es súper interesante y pega 
muchísimo. Aquí os dejo la reseña:


Libro: Entre tonos de gris
Autora: Ruta Sepetys
Tradución: Isabel Gonzáles-Gallarza
Año: 2012
Idioma original: Ingles
Editorial: Embolsillo
Sinopsis:
¿Alguna vez ha caído en vuestras manos un libro que no habéis podido soltar ni un instante? Entre tonos de gris es uno de estos libros. No importa si tenéis doce, cuarenta o noventa años, esta novela os atrapará y hará que os olvidéis del mundo que os rodea.
La novela comienza cuando Lina y su familia son arrancados a la fuerza de lo que había sido su plácida existencia hasta ese momento, y los acontecimientos se precipitan por una terrible espiral. Desde las primeras líneas, la poderosa voz de Lina, su joven y valiente protagonista, nos arrastra. Su fuerza y su voluntad de mirar siempre hacia delante nos impresionan. Pero, sin duda, su dignitad y su determinación de ser ella misma a pesar de las circumastancias son lo que nos conquista para siempre.
Entre tonos de gris nos muestra que incluso en la noche más oscura hay luz. Y que el amor es el arma más eficaz.
Opinión personal:
Es un libro súper bonito, duro pero bonito. Te explica una etapa muy oscura de la historia más reciente en la voz de una chica muy joven y su familia. Explica momentos muy duros y crueles, pero también los pequeños momentos que hacen que todo sea menos duro, pequeños gestos por parte de gente que esta igual o peor que la protagonista sin esperar nada a cambio. 
La evolución de los personajes, familias bien-estantes de una ciudad que se ven arrancados de sus casas y sus lujos asta el punto de tener que comer basura para sobrevivir.
Todo lo que cuenta es muy duro, pero enseña, a parte de historia, que nunca debes darlo todo por perdido, que la esperanza es, realmente, lo que te hace más fuerte.
Los personajes son súper reales, en lo bueno y en lo malo.
Mi personaje favorito es la protagonista, una chica con las ideas muy claras, que encuentra el desahogo en los dibujos y que intenta salir adelante de la manera que sea necesaria, movida por la ilusión de reencontrar su padre desparecido.
También me ha parecido muy buena su madre, que se sacrifica por los demás, y Andriu y su madre, que ha pesar de llegar ha ser, en un momento de la historia, odiados injustificadamente y ha pasarlo peor de lo que los otros imaginan siguen ayudando a aquellos que muchas veces no son muy respetuosos con ellos. 
también quiero hablar un poco de el hermano de la protagonista, que ha pesar de su corta edad demuestra ser también muy valiente. 
Da mucha pena que un niño tan dulce se vea obligado ha vivir semejante historia, dejar de ser niño solo con 10 años. 
Creo que es una de las cosas más terribles que ocurrió en este capitulo de la historia de nuestro mundo: niños forzados a trabajar de forma inhumano, muertos de hambre, explotados y siendo llamados criminales por aquellos que les habían quitado la casa y la familia. Lo encuentro demasiado fuerte. Es una de las muchas cosas que me han horrorizado de este libro, que recomiendo mucho, porque ha pesar de que sea muy duro, también enseña que siempre debemos tener esperanza. A demás esta escrito de una manera preciosa, que te hace conocer a los personajes de seguida, como si fueran conocidos de toda la vida.
Es súper interesante, recomiendo a todo el mundo que lo lea, que explore este capitulo de la historia mundial en voz de una chica de 15 o 16 años.



dilluns, 5 de maig de 2014

El cor de les tenebres

Holaa!
Normalment faig ressenyes de llibres que m'han agradat, rarament explico llibres quan no m'han convençut gaire, ja que prefereixo un blog ple de bons llibres, però aquest cop faré una accepció, i és que acabo de llegir un llibre, un clàssic, que se suposa que és boníssim i no m'ha agradat gens.
Potser sóc jo, que no sé entendre aquest tipus d'històries, o potser és que està massa ben escrit. No ho sé, però aquí us deixo la ressenya!

Llibre: El cor de les tenebres
Autor: Joseph Conrad
Tradució: Montserrat vancells i Flotats
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
El vell mariner Marlow explica una travessia pel Congo a la recerca de l'enigmàtic senyor Kurtz, que dirigeix riu amunt una explotació de vori. Però El cor de les tenebres és molt més que un gran relat d'aventures: és també una denúncia dels abusos de la colonització europea al cor de l'Àfrica negra, una al·legoria moral a la degradació de l'home enfrontat a la naturalesa salvatge i un retrat dels extrems de barbàrie i follia a què pot conduir l'ambició de riquesa i poder.
Opinió personal:
Horrible!!!
Mai havia llegit un llibre que em sembles tan dolent!
Primer de tot la història que explica tampoc despertà gaire interès en mi, ja que es tracta d'un home que s'endinsa a la selva amb un vaixell, s'enfronta a natura i humans, però tampoc esta explicada amb emoció. És com si t'expliquessin una història per casualitat, com si no fos res important.
Les frases són extremadament llargues i/o pesades i tot passa sense gaires emocions. El llibre no és gaire llarg, però se'm ha fet etern.
Ja havia intentat llegir-lo una altra vegada, però no l'havia acabat.
També crec que se'm a fet força horrible pel fet que el protagonista tracta a tothom fatal, tots es tracten fatal entre ells, tot és per interessos, és un llibre sense sentiments gaire profunds. Potser en un moment diu que té por o que te fred però res més.
No el recomano gens, però si algú troba que pot ser interessant i se'l llegeix espero saber la seva opinió!