"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dimarts, 16 de setembre del 2014

Les llàgrimes de l'assassí

Hola!
Perdo per l'abandonament en el què us he deixat durant uns quants mesos. No he abandonat el blog, no, sinó que entre vacances en llocs sense wifi i festes no he tingut ni un segon per escriure res de nou.
Tot i així sí que he tingut temps per llegir algun llibre.
Com aquest, que vaig trobar remenant per la biblioteca.
És un dels millors llibres que he llegit mai, quan vaig acabar l'última pàgina vaig haver de quedar-me una estona pensant, assimilant el que acabava de llegir, pensant en quina joia més preciosa tenia entre les mans.
Aquí us en deixo la ressenya:

Llibre: Les llàgrimes de l'assessí
Autora: Anne-Laure Bondoux
Tradució: Montse Molist
Any: 2012
Idioma original: Francès
Editorial: Baula
Sinopsi:
Aquell lloc era la fi delmón, la casa de Paolo Polverdo.
Ningú no hi arribava per casualitat i el qui ho feia en fugia.
però un dia hi va arribar un malànima, un assassí, amb la intenccioó de quedar-s'hi.
Un viatge commovedor a l'extrem sud de Xile.
Uns personatges que caminen al llindar de la humanitat.
Opinió personal:
És un llibre preciós, en tots els aspectes. Quan comences a llegir ja et captiven els personatges: un assassí sense pietat a qui de cop se li entendreix una mica el cor, un nen massa petit per entendre que significa la mor dels seus pares... Només podien pronosticar una història meravellosa.
El paisatge també hi ajudava, un lloc desolat, lluny de la civilització.
Tot en una sintonia perfecta que va fer que només començar a llegir no ho pogués deixar.
M'ha enganxat d'una forma fascinant.
El personatge que més m'ha agradat ha estat Àngel Alegria, un assassí amb una vida que diu el contrari que el seu cognom, un home que porta tota una vida de passar-ho malament i fer-ho passar malament que de sobte es veu fent de pare del fill d'una

de les seves víctimes, algú que demostra tenir un cor gegant, amb l'únic problema de què ningú mai abans l'havia fet obrir.
M'encisa la relació que té amb el nen protagonista, a qui protegeix sempre, per qui canvia la seva vida de cop.
Aquest llibre és com un poema a l'amor, en algun moment t'oblides del teu voltant, només vius per aquest ball de sensacions que provoca.
M'ha fascinat com mai m'havia passat amb un llibre, i és que segurament a estat així perquè mai havans havia llegit un llibre així, ja que com aquest no n'hi ha cap. L'adoro, la veritat.
M'ha fet acabar plorant desconsoladament, amb el cor ple de pena i moltes ganes de deixar de jutjar la gent només pel que van ser un dia, a no pensar que tothom segueix el mateix patró i a creure una mica més en l'amor com a forma de vida.
El recomano moltíssim.