Sé que normalment faig una entrada cada mil anys, però avui, gracies al temps lliure que proporcionen les vacances, us porto dos entrades seguides.
Resulta que aquesta tarda, ara farà una hora justament, m'he acabat aquest llibre, que sols m'ha durat un dia.
És un llibre del que m'esperava menys i que m'ha sorpres molt possitibament.
Aquí us en deixo la ressenya:
Autora: David Skipper
Tradució: Margarida Sanjaume
Any: 2003
Idioma original: Anglès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
En Simon i en Darren sempre s'han fet costat, sobretot des que la mare d'en Darren viu amb en Milo, un bàrbar que apallissa el noi; i també des que el germà petit, en Simon, està greument malalt. Les noies, les drogues i les bandes s'han convertit en una part important de la vida, i rondar per la via del tren ja és alguna cosa més que un joc. Però l'amistat sempre perdura, malgrat la duresa de la vida.
Opinió personal:
Vaig agafar aquest llibre d'entre els prestatges de la Biblioteca encuriosida per la portada, on es veu, en blanc i negre, un noi caminant per sobre la via del tren. Em vaig preguntar quina història podria ser representada amb aquesta imatge i el vaig agafar, sense llegir la sinopsi ni fullejar-lo, com per impuls.
Tampoc no m'esperava un gran llibre, m'esperava una cosa d'aquestes per passar l'estona, però no ha estat així. Aquest llibre des del primer moment m'ha enganxat moltíssim.
En algun moment m'ha semblat que s'assemblava lleugerament a Rebeldes, ja que la història és, bàsicament, la vida de dos nois que no ho tenen gaire fàcil però que gràcies a l'amistat tiren endavant.
Crec que és una història d'amistat preciosa.
El dia a dia que han de suportar els protagonistes és dur, un germà malalt, un padrastre maltractador, condicions econòmiques pobres, etc.., però els personatges ens ensenyes que dins la desgracia sempre hi ha coses bones, com ara l'amistat.
A més a més hi ha hagut un detall que m'ha encantat: les vies del tren.
Les vies representen moltes coses, des de l'amistat dels dos protagonistes fins al pas que fa en Simon, un dels protagonistes, deixant enrere la infància, adonant-se de què quan era petit tot era més fàcil, entre altres coses.
M'ha encantat, és una d'aquestes petites joies que guarden les Biblioteques. És genial!!
Tampoc no m'esperava un gran llibre, m'esperava una cosa d'aquestes per passar l'estona, però no ha estat així. Aquest llibre des del primer moment m'ha enganxat moltíssim.
En algun moment m'ha semblat que s'assemblava lleugerament a Rebeldes, ja que la història és, bàsicament, la vida de dos nois que no ho tenen gaire fàcil però que gràcies a l'amistat tiren endavant.
Crec que és una història d'amistat preciosa.
El dia a dia que han de suportar els protagonistes és dur, un germà malalt, un padrastre maltractador, condicions econòmiques pobres, etc.., però els personatges ens ensenyes que dins la desgracia sempre hi ha coses bones, com ara l'amistat.
A més a més hi ha hagut un detall que m'ha encantat: les vies del tren.
Les vies representen moltes coses, des de l'amistat dels dos protagonistes fins al pas que fa en Simon, un dels protagonistes, deixant enrere la infància, adonant-se de què quan era petit tot era més fàcil, entre altres coses.
M'ha encantat, és una d'aquestes petites joies que guarden les Biblioteques. És genial!!
 |
| La portada que em va enamorar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada