"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

diumenge, 22 de març del 2015

L'amant perillosa

Hola!
Segueixo amb més Murakami!
I és que vaig agafar "El meu amor Sputnik" a l'hora que aquest. Per sincerar-me encara més afegiré una cosa: vaig llegir-me els primers capítols d'aquest llibre abans de començar "El meu amor Sputnik".

No sé per què el vaig deixar, realment no ara mateix, amb el llibre acabat, m'és impossible trobar-hi una sola raó.
Sort que al final el vaig acabar...
Bé, aquí us en deixo la ressenya!

Llibre: L'amant perillosa
Autor: Haruki Murakami
Any: 2012
Idioma original: Japonès
Editorial: labuxaca
Sinopsi:
El Hajime i la Shimamoto viuen en un barri residelncial del Japó de postguerra i comparteixen la particularitat de ser fills únics. Junts es fan companyia i passen tardes senceres escoltant els discos del pare d'ella, fins que la família de Hajime marxa a viure molt lluny i perden el contacte. Després de deu anys sense rumb, Hajime té ara trenta anys i escaig i ha trobat la felicitat amb la seva dona i dues filles, i tasta l'èxit portant un club de jazz. Aleshores la Shimamoto torna a aparèixer. És bonica, apassionada i plena de misteri. Hajime es veu catapultat al passat i posa en perill la vida que ha anat construint.
Opinió personal:
Buf, ara mateix no se m'acut com vaig ser capaç de no enganxar-m'hi només començar.
Potser no supera a "El meu amor Sputik", ja que és el millor llibre que mai he pogut llegir fins ara, però rossa aquesta perfecció.
Els sentiments pujant, baixant i explotant al cor del protagonista, la desesperació, el desig, tot. M'encanta.
Com destrossa per dins la culpabilitat al protagonista i com es troba en un forat del qual no pot sortir, com descobreix una nova vida que, realment, mai podrà aconseguir o la protagonista femenina, la Shinamoto: tot un conjunt de perfecció que mai m'hauria imaginat trobar en un llibre que restava anònimament en una prestatgeria.
El recomano moltíssim, fa pesar molt sobre com ens prenem la vida, i fa sorgir forces dubtes.


dilluns, 16 de març del 2015

El meu amor Sputnik

Bé, com ja he avisat aquí he tornat!
Fa uns dies, en una de les meves recerques de llibre d'Anita Naira la biblioteca del meu poble, vaig topar-me amb el que, un cop llegit, s'ha convertit en el meu llibre preferit.
Te gràcia, buscant obres de la meva autora preferida vaig conèixer el meu autor preferit, una índia i un japonès.
Aquí ús deixo l'entrada d'aquest descobriment:

Llibre: El meu amor Sputnik
Autor: Haruki Murakami
Any: 1999
Idioma original: Japonès
Editorial: labuxaca
Sinopsi:
Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.
Opinió personal:
Ja he dit que el vaig trobar per casualitat. M'intrigaven els dos personatges que reposaven a la portada, i també el nom de l'autor, que em transmetia aire mític.
Vaig elegir bé, vaig topar amb el millor escriptor del món, segons els meus paràmetres.
Vaig començar sense saber a què anava, era una història estranya, singular, no s'assemblava ares que hagues llegit abans.
M'encantaven els personatges, quotidians però especials, ben perfilats, tenia la sensació de ser una amiga seva de sempre. El narrador em transportava els seus sentiments i preocupacions, i, mentre llegís, em buidava de perjudicis.
Vaig acabar-o desitjant només llegir Haruki Murakami, seduïda per una de les protagonistes, na Sumire, i amb la sensació d'haver topat amb un tresor.
He trobat, per fi, un autor que ho explica tot, capaç d'escriure una novel·la impossible de classificar, que barreja totes les temàtiques possibles.
M'agrada que toqui el tema del sexe i les relacions sense usar metàfores innecessàries, cosa que últimament trobava en molts llibres i que feia que, en aquells trossos, em sentis fora de la historia, com si m'hagues d'avergonyir del que llegia. Sort de Murakami...
El millor llibre que he llegit mai, realment, és meravellós.






PERDÓ!

Perdó sissplaauu!
Però un temps que mai trobo un moment per escriure.
No és que no vulgui, el problema és que s'acaba el trimestre i els treballs m'inunden l'agenda.
Per sort ja sóc aquí, preparant unes quantes entrades sobre un autor que acabo de conèixer (Haruki Murakami) i amb moltíssimes ganes de tornar a escriure regularment.
Bé, que només volia disculpar-me per l'abandó, i avisar-vos de què ja he tornat!


Ens llegim!