"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

divendres, 25 d’abril de 2014

La Casa de l'Àngel de la Guarda

Feliç Sant Jordi a tothommm!!!
Avui us vull parlar d'un dels dos llibres que aquest any m'he autoregalat per Sant Jordi.
Es tracta d'un llibre ambientat en la Segona Guerra Mundial, encara que des d'una perspectiva i des d'una vida molt diferent de la que estem acostumats a llegir. No és centre en els camps de concentració ni en els camps de batalla, sinó que ho fa en una història de solidaritat entre monges catòliques i nenes jueves.
A més també tenia moltes ganes de llegir-lo perquè ja he llegit la resta de llibres d'aquesta col·lecció (Bambú Viscut) i m'encanten tots.

Llibre: La Casa de l'Àngel de la Guarda, 
Un amagatall per a nenes jueves
Autora: Kathy Clark
Tradució al català: Anna Alsina
Tradució al castellà: Noemí Risco
Any: 2011
Idioma original: Anglès
Editorial: Bambú
Sinopsis:
Dues germanes jueves
Hongria 1944-1945
El 1944, durant l'ocupació dels alemanys a Hongria, envien la Susan i la Vera, dues germanes jueves, a un convent per amagar-les dels nazis.
Allà, les nenes aprendran el veritable significat del valor gràcies a les monges, que arrisquen les pròpies vides per protegir-les. Però quan els soldats arriben a altes hores de la matinada, ¿estan fora de perill, les nenes?

Opinió personal:
És preciós!
Explica una història molt bonica i emotiva, la d'unes monges que van ajudar a nenes jueves, independentment de la seva religió, a salvar les vides, i no tan sols això, sinó que també es van ocupar que tinguessin la millor vida possible dins d'aquella terrible guerra.
El millor de tot és que la història és real, cosa que encara la fa més bonica. Només pensar que aquestes monges van sacrificar tant per aquelles nenes ja se'm omplen els ulls de llàgrimes.
Un dels meus personatges preferits és la germana Agnès, que és una de les monges que més intima amb la Susan, una de les germanes, la més protagonista en la historia. Es converteixen en grans amigues, ella i la Susan.
La monja aconsegueix que la nena trobi la felicitat encara que tot al seu voltant sigui tant gris. L'hi proporciona fulls per què dibuixi i terra per què cuidi, que són dos dels grans plaers de la vida, per aquesta nena.
M'ha emocionat moltíssim que les monges permetin celebrar festes jueves a les nenes i intentin trobar les semblances entre les dues religions, sense posar'ne cap per sobre de l'altra.
M'encanta, és preciós, no em puc cansar de dir-ho.
Així és com és veu el llibr obert.
M'encanta!!!

2 comentaris:

  1. Hola,
    Gràcies per les teves paraules al Laberinto de Ideas sobre les meves traduccions. Estàs convidada sempre que vulguis :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per visitar el blog! ;)
      Espero que t'agradi!

      Elimina