Maria-Merçè Marçal

Avui he decidit escriure una entrada sobre una de les meves poetesses preferides, per no dir la meva preferida.
Es tracta de Maria-Mercè Marçal, nascuda en 1952 a Barcelona i morta al mateix lloc l'any 1998 per culpa d'un càncer.
Va lluitar molt per la igualtat entre gèneres, les classes socials i per Catalunya. Va ser poetessa, traductora i narradora.
Va viure els 10 primers anys de la seva vida a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es considera originària. Sempre recordà els orígens pagesos de la seva família.
El seu pare li estimulà l'amor per a la cultura.
Gràcies a una beca estudià batxillerat a l'Institut de Lleida i comença a escriure de molt jove, primer en castellà, a causa de la seva educació durant la dictadura franquista, i més tard en català, influïda pel moviment de la Nova Cançó.
L'any 1969 es trasllada a Barcelona per anar a la universitat, on es llicencia en Filologia Clàssica. Viu en un col·legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes, on passa per una etapa que ella mateixa qualifica de mística. En aquesta etapa pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers.
L'any 1972 la seva vida fa un canvi radical i es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch.
Una mica abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.
Quan es va donar a conèixer, realment, va ser el 1977, amb el recull de poemes Cau de llunes, amb el que va guanyar el Premi Carles Riba. Des d'aquell moment comença a publicar més poemes tan famosos com per exemple Desglaç.
Com a traductora ens va deixar les traduccions al català obres de Colette, Tourcenar i Leonor Fini.
Com a passat amb molts altres poetes catalans hi ha hagut molts cantants com Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet que han musicat algunes de les seves obres.

Font: http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27