"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dimecres, 1 d’abril de 2015

El manga

Hola!

Avui voldria dedicar-me a escriure una entrada que ja fa temps que tinc al cap.
Resulta que, després d'un temps de desconnexió amb el món Otaku, aquest any m'he tornat a enganxar a alguna seria anime. A conseqüència d'això també he començat a llegir manga.
Alguns amics meus s'han sorprès, m'han dit coses com ara: "Belly! A tu t'agrada llegir! Que fas amb això?". Això m'ha fet obrir els ulls, i adonar-me del lloc al qual la societat d'aquest país degrada l'anime i el manga.
En aquesta entrada em centraré en el manga, que jo considero tant valid com qualsevol altre llibre occidental.
Segons el DIEC, un llibre és un "Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.". Seguin aquests paràmetres es podria dir que qualsevol manga es pot considerar com a tal no?
Cal tenir en compte que el manga no és només un llibre, és un art amb molta història i adeptes.
Manga de Katshuita Hokusai
El manga és una manera de transmetre histories que prové del grafisme popular japonès, sobretot de les caricatures. El terme
«manga» significa alguna cosa així com “dibuixos grotescos” i va començar a ser usat per alguns artistes com Katshushita Hokusai per descriure aquests dibuixos.
Amb la introducció de la impremta al segle XIX i els creixents contactes entre Occident i el Japó el manga assolí una extensió extraordinària. A principis del segle XX s’introduïren les vinyetes narratives, i durant els anys d’expansionisme de l’imperi japonès, l’estat n'arriba a fer un ús propagandístic. Després de la Segona Guerra Mundial seguí sent molt present com a mitja d’entreteniment i n'aparegueren subgèneres, com ara la fantasia, els contes de samurais, el terror, la ciència-ficció o el hentai (erotisme, alguns cops ratllen la pornografia).
En aquest punt històric hi hagué una forta influència americana.
Un dels noms destacats durat la postguerra fou Osamu Tezuka, considerat "déu del manga" i creador de sèries de gran èxit com Astro Boy. Se'l coneix per ser pioner en tècniques pioneres i per com va saber adaptar el manga a la televisió creant així l'"anime".
A partir dels anys setanta el manga començà a introduir-se al mercat europeu, sobretot gràcies a les adaptacions per a televisió per a nens i adolescents. Alguns exemples famosos al nostre país podria ser Bola de Drac de Toriyama Akira, Doraemon, de Fujiko F. Fujio i Shin-Chan, de Yoshito Usui.
La història del manga, per això, no acaba aquí, ja que avui en dia encara segueix havent-hi grans creadors i molts fans arreu del món.


A mi, personalment, sempre em quedara el record de les series anime que encara avui fan per TV3, com Sailor Moon, Doremi o Bola de drac, seria que han fet que em volgués introduir e aquest món.

Avui mateix m'he acabat el manga "Tokyo Ghoul", de Sui Ishida, una gran obre de la que espero parlar-vos més endavant.
Bé, espero que ús sembli interessant aquesta entrada i que ajudi algú a obrir els ulls, a adonar-se que el manga també és una obra d'art, un llibre, quelcom que no ha de fer vergonya de llegir, perquè el manga no és només un entreteniment infantil: és un estil per si sol al qual hem d'aprendre a respectar tots una mica més.

5 comentaris:

  1. Estic molt d'acord amb tu i espero que la gent comenci a veure que els que llegim manga no som "rarets" ni "frikis". Jo mateixa vaig patir més d'una burla per llegir-los quan era petita :(
    Et recomano moltíssim que et llegeixis el manga de The Legend of Zelda, e mi em van encantar i no puc parar de recomanar-lo ;) Es curtet, té només 10 llibres i cadascun narra l'historia de alguns videojocs de'n Zelda. Jo els vaig trobar al abacus fa un temps.

    Ara mateix em fico jo a buscar Tokyo Ghoul :)

    En fi, un aplaudiment per l'entrada i un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ningú hauria de rebre burles per tan sols estendre la visió literaria més enllà de les noveles.
      De Zelda em vaig lleguir u parell de llibre, ja que tinc alguns amics forçe fans!
      Gracies, un petonet.

      Elimina
  2. Ufff, per a mi els records de Detectiu Conan, Yu Yu Hakusho, Inu Yasha i BoBoBo són imborrables... Vaig tenir la meva època de llegir manga, però eren massa cars pel que em duraven...
    He descobert el teu blog i m'agrada molt, et segueixo :)
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo per aixó els intento lleguir online, encara que sóc una sempre defensora del llibre en paper.

      Encantada de tenir un nou seguidor, ens llegim!

      Elimina
  3. I llavors hi ha gent com jo, que només llegeix manga quan els comanys de taula (l'eterna Belly entre ells) en llegeixen.

    ResponElimina