El meu amor Sputnik

Bé, com ja he avisat aquí he tornat!
Fa uns dies, en una de les meves recerques de llibre d'Anita Naira la biblioteca del meu poble, vaig topar-me amb el que, un cop llegit, s'ha convertit en el meu llibre preferit.
Te gràcia, buscant obres de la meva autora preferida vaig conèixer el meu autor preferit, una índia i un japonès.
Aquí ús deixo l'entrada d'aquest descobriment:

Llibre: El meu amor Sputnik
Autor: Haruki Murakami
Any: 1999
Idioma original: Japonès
Editorial: labuxaca
Sinopsi:
Com el viatge etrnament circular del satèl·lit rus Sputnik, però en el context de la gran metròpoli de Tòkio, tres persones es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de la vida solitària. El narrador és un jove professor de primària que està enamorat de Sumire, una noia impulsiva i desordenada, una admiradora de Kerouac amb aspiracions literàries; i Miu és una dona de negocis, 17 anys més gran que Sumire, casada, molt rica i molt bonica. Sumire estima Miu com no ha estimat mai cap noi. I Miu li podria correspondre, però un obstacle invisible, un secret esgarrifós, fa que s'allunyi del sexe i potser del món.
Opinió personal:
Ja he dit que el vaig trobar per casualitat. M'intrigaven els dos personatges que reposaven a la portada, i també el nom de l'autor, que em transmetia aire mític.
Vaig elegir bé, vaig topar amb el millor escriptor del món, segons els meus paràmetres.
Vaig començar sense saber a què anava, era una història estranya, singular, no s'assemblava ares que hagues llegit abans.
M'encantaven els personatges, quotidians però especials, ben perfilats, tenia la sensació de ser una amiga seva de sempre. El narrador em transportava els seus sentiments i preocupacions, i, mentre llegís, em buidava de perjudicis.
Vaig acabar-o desitjant només llegir Haruki Murakami, seduïda per una de les protagonistes, na Sumire, i amb la sensació d'haver topat amb un tresor.
He trobat, per fi, un autor que ho explica tot, capaç d'escriure una novel·la impossible de classificar, que barreja totes les temàtiques possibles.
M'agrada que toqui el tema del sexe i les relacions sense usar metàfores innecessàries, cosa que últimament trobava en molts llibres i que feia que, en aquells trossos, em sentis fora de la historia, com si m'hagues d'avergonyir del que llegia. Sort de Murakami...
El millor llibre que he llegit mai, realment, és meravellós.