"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dilluns, 3 de novembre de 2014

Nahid, la meva germana afganesa

Eii!
Porto uns dies de bogeria lectora.
En un cap de setmana i poc més he llegit aquest llibre que avui us ressenyo, he començat un llibre que vaig comprar a Auschwitz durant la meva visita a Polònia, he devorat quatre o cinc mangues de Shinjeky no Kyogin (pròximament ús en parlaré!) i he atacat la biblioteca del meu poble, que m'ha proporcionat algun còmic interessant i un parell de llibres dels quals també tinc ganes de parlar-vos.
Resumint, que se'm a girat feina!
Però comencem pel principi: el llibre del qual us vull parlar avui és una gran història que em va deixar la Lia, del blog Chupa-Chupas, que ja és un blog fantasma.
Aquí us en deixo la ressenya, espero que us agradi!

Llibre: Nahid, la meva germana afganesa
Autora: Anna Tortajada
Any: 2008
Idioma original: Català
Editorial: Barcanova
Sinopsi:
Des que els talibans van imposar el seu règim de terror, tot està prohibit, Tot. I si no obeeixes, et maten: d'un tret, d'una pallissa, a fuetades o a cops de pedra. I no pots dir res. No et pots queixar ni protestar perquè també et maten. I ningú, no ha fet res per evitar-ho, per posar fi a aquesta situació. El món sencer ha callat durant anys. El món sencer s'ha fet còmplice dels talibans, ja que qui calla, atorga". L'Ariadna és una estudiant de periodisme que participa en els moviments antiglobalització. La Nahid viu, amb la seva família, en un camp de refugiats a Peshawar (Pakistan), on va arribar amb la seva família, fugint del règim dels talibans de l'Afganistan. Davant aquesta situació que pateixen a l'Afganistan, l'Ariadna no hi pot fer gran cosa, però no pensa callar, perquè la Nahid és la seva germana afganesa. Aquesta novel·la posa en evidència que el llenguatge de l'amistad supera fronteres i s'enriqueix amb les diferències culturals i religioses.
Opinió personal:
El vaig començar casí per casualitat, en quedar-me sense res per llegir.
La Lia me'l va deixar per què tingués algú per fullejar i en aquell moment no m'hauria pogut imaginar que m'agradaria tant.
I és que m'ha encantat.
Mai m'havia interessat massa per la història d'Afganistan, ni per la historia ni per la seva gent ni per res que s'hi assembles, per mi era un país més. Ara, però, me'l miro amb uns altres ulls, amb els ulls que m'ha donat aquest llibre, el veig com una terra no tan callada com pensava, una terra força revolucionària i que ha agut de patir molt, massa.
El llibre m'ha fet adonar de la vida que duen milers de refugiats de tot el món, del que és realment una dictadura i una opressió com és el fet de no poder sortir de casa amb tranquil·litat. M'ha

fet adonar que la vida pot ser molt difícil i que hi ha moltíssima gent al món que lluita per canviar-ho, per evitar tantes morts en va, per destruir les lleis estúpides que coarten llibertats, per donar a conèixer les autèntiques misèries humanes.
La Nahid, la protagonista, m'ha fet pensar molt, m'ha proposat grans preguntes, però també m'ha proporcionat moltíssimes respostes.
I ni voldria fer spoilers, però per mi el final a sigut el millor, el punt en què més conscient he sigut de la crueltat i de la inhumanitat de tot això.
És un llibre que pot ser dur, però també és enriquidor, ajuda a obrir els ulls.
Cal que més gent llegeixi llibres així, cal més gent conscient de la realitat més fosca del nostre món.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada