After Dark

Hola!
Per Sant Jordi vaig fer una graaan compra de Murakami: Tòquio blues, After Dark, Undergound... Però entre les mil i una coses que m'ha ocupat aquests dies encara no havia tingut ocasió de començar-ne cap. Fa uns dies, just acabar l'intercanvi, i per insistència d'una amiga, vaig començar-me After Dark. Em va enamorar des de la primera pàgina.
Aquí us en deixo la ressenya:
Llibre: After Dark
Autor: Haruki Murakami
Any: 2004
Idioma original: Japonés
Editorial: Labutxaca
Sinopsi:
S'acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè poc a poc i llegeix una novel·la. Només interrop la lectura per veure com un jove s'asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de ls seva germana que toca en un grup de jazz i l'ha reconeguda. A casa, la germana de la Mari, l'Eri, dorm profundament des de fa dos mesps. After Dark narra les històries entrelligades d'uns personatges solitaris a la recerca d'una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses mentre beuen cafè i fumen sense parar. En l'essència del millor de la seva literatura, Murakami reconstrueix una història senzilla i captivadora.
Opinió personal:
Des del principi que ja em va captivar. Em va sorprendre molt gratament la manera com es mirava les històries, com un narrador en tota regla, com si fos una pel·lícula però amb la màgia que tenen els llibres.
Una de les altres coses que m'ha encantat és com es lligaven les històries més enllà dels fets principals, com un personatge ens porta a un altre mitjançant un bric de llet o un carrer principal.
Realment Muakami fa màgia amb les paraules, fa que una nit sembli una eternitat però sense ser pesat o repetitiu. És una lectura fàcil de seguir perquè instintivament et guia, com si seguíssim un fil màgic. No ens guia només la intriga, les paraules en si són una cadena que ens veiem obligats a llegir.
M'ha encantat, és un llibre ple de màgia, un llibre d'aquests que llegiria mil cops.

PD: Encara és millor acompanyat
 d'un te tebi o d'alguna cosa dolça per picar.

L'Onada

Hola!
Fa uns 10 dies que estic immersa en un intercanvi escolar amb Polònia, deu dies fantàstics en què he disfrutat molt i que enyoraré, però deu deis sense entrades ni novetats al blog.Com a disculpes us deixo una entrada sobre un llibre que m'ha impactat força, molt més del que pensava en un primer moment.
L'Onada: vaig comprar-lo per Sant Jordi perquè només veure'l vaig saber que el volia a les meves estanteries, però en cap moment vaig pensar que em faria pensar tant.
Aquí us en deixo la ressenya.
Llibre: L'Onada
Autor: Morton Rhue
Any: 2008
Idioma original: Anglès
Editorial: TakaTuka
Sinopsi:
Quan el professor Ben Ross aborda durant la classe d’història el període del nazisme, els alumnes no poden entendre el comportament cec dels alemanys ni com els van poder manipular. Ells mai no haurien permès
una cosa així, s’haurien rebel·lat contra els dèspotes.
El professor decideix portar a terme un experiment per demostrar com es poden desenvolupar comportaments autoritaris, i provar que el que va passar a Alemanya es pot repetir en qualsevol lloc i en qualsevol moment.
L’experiment, però, se li escapa de les mans i comença a prendre una dimensió perillosa. Ben Ross i els seus alumnes aprendran una lliçó que no oblidaran mai.
L’Onada es basa en esdeveniments que van tenir lloc a la classe d’història d’un institut de Palo Alto, Califòrnia.
Opinió personal:
Aquest llibre m'ha deixat gelada.
Ja coneixia la història, però llegir-la, vista com una alumna més, m'ha fet adonar que no és difícil controlar tanta gent amb paraules buides.
M'hi he sentit força identificada, crec que això podria passar perfectament a la meva classe, o en el grup de gent amb el que em moc.
Realment m'ha impressionat molt.
És una lectura fàcil, crec que l'importat és la història, saber que és real i adonar-nos de la lliçó de tot això.
El recomano, encara que ja s'hagi parlat força del tema, ja que en un llibre l'evolució dels fets és més plasmable, i que veureu amb ulls d'alumna ajuda a entendre com se sentien aquells adolescents utilitzats com a conillets d'índies.
La mateixa editorial en te una novel·la gràfica molt recomanable també.

El diari de Zlata

Hola!
Ja se que fa una eternitat que no dic res, però esque estava gaudint d'un viatge a Florencia.
El viatge ha sigut fantàstic, però no tenia prou wifi per escriura cap entrada ni prou temps per sumergirme en la lectura.
Just abans de marxar una amiga em va deixar un llibre sobre la guerra dels Balcans, un teme sobre el que crec que no se'n parla. Crec que se'l pot considerar un genocidi que ha passat desaparcebut. Avui en dia, si pregutes en una classe d'ESO sobre genociis i guerres a Europa et parlen dels nazis i si tens sort, per aixó crec que llibres com aquest s'han de donar més a coneixer.
Per tant aquí us en deixo la ressenya:
Llibre: El diari de Zlata
Autora: Zlata Filipovic 
Any: 2008
Idioma original: Serbi
Editorial: labutxaca
Sinopsi:
Zlata té 11 anys, viu a Sarajevo i escriu un diari on explica les coses que fa, que descobreix… Fins que la guerra esclata als Balcans i el seu diari deixa de ser com els altres de les noies de la seva edat. Ara és un diari de la por, el sofriment, els bombardejos, la vida sense electricitat, aigua o menjar…
Opinió personal:
Com ja he dit abans crec que hi hauria d'aver més informació i literatura sobre aquesta etapa de la història europea.
M'ha colpit moltíssim llegir com la vida d'una nena innocent que somiava en anar a esquiar i menjar dolços és convertís en una tragèdia, en un món de por on l'únic que desitges que no caigui un obús al menjador de casa.
Llegir el dolor d'una nena que perdia la infància, que n'era conscient però ni hi podia fer res, que sentia que se li escolava la vida en mans d'uns polítics que no entenia ni l'entenien.
Ha estat una lectura dura, perquè en tot moment Zlata intenta mostrar que hi ha coses bones, com els aniversaris, però sap que ens ha d'explicar els horrors que viu.
Crec que aquesta lectura mereix estar en més mans, sobretot adolescents, perquè considero de vital importància que el futur entengui del passat, perquè coses així poden ser més properes del que pensem. No m'imagino sumida en una guerra que no entenc ara, però Zlata tampoc.
Perquè no reflexionem més i intentem que no és torni a repetir tal catàstrofe?
Aquest llibre fa adonar de què l'escriptura i la lectura són una gran eina per entendre el món.