Ciudades de papel

Hola!
Hoy os llevo otra reseña en español. 
Resulta que hace ya un tiempo(unos meses:p)mi madre me compro este libro. A mi m'he hacia muchísima ilusión empezar-lo porqué había recibido muy buena critica. Ya me imaginaba empezándolo a leer con tan solo llegar a casa, pero resulta que estaba leyendo "El mòn de Sofia", y como ya he dicho otras veces, no me gusta nada interrumpir lecturas.
Entre un libro y otro aun no había podido encontrar un rincón para este, pero por fin lo tuve, así que aquí os dejo la reseña de este gran libro.
Libro: Ciudades de papel
Autor: John Green
Traducion: Noemí Sobregués
Año: 2014
Idioma original: Inglés

Editorial: Nube de tinta
Sinopsis:
En su último año de instituto, Quentin no ha aprobado ni en popularidad ni en asuntos de corazón... Pero todo cambia cuando du vecina, la legendaria, inalcanzable y enigmática Margo Roth Spiegelman, se presenta en mitad de la noche para proponerle que le acompañe en un plan de venganza inaudito. Después de una intensa noche que reiviva el vínculo de una infancia compartida y parece sellar un nuevo destino para ambos, Margo desaparece dejando tras sí un extraño cerco de pistas.

Opinion personal:

¡Fantástico!

De verdad, cuando empecé a leer el libro sabia que era bueno, pero tanto? 

No es otro "Bajo la misma estrella", pero yo tampoco lo ley pensándolo. 

El libro engancha muchísimo al lector, yo creo que sobre todo al joven, ya que está escrito con un vocabulario muy parecido al que realmente usamos los jóvenes. A demás tiene unos personajes que, aunque a primera vista parezcan típicos personajes de historia americana acaban sorprendiéndote. 

Durante todo el libro hay puntos en los que no puedes evitar reírte, yo he llegado a reír a carcajadas por alguna broma estúpida de los personajes. Es todo muy real, pero a la vez súper distanciado de la realidad, por una banda esta el instituto, la graduación y todas esas cosas pero a la vez hay una chica misteriosa que ha desaparecido dejando unas pistas extrañas.

En serio, este libro m'he ha encantado, me encanta la forma de escribir del autor y me encanta esta mezcla de misterio y historia americana.

Em dic Aram

Hola!
A la derrera entrada ja us vaig dir que quan vaig trobar La ley de la calle també vaig trobar una altre llibre.
Es tracta d'Em dic Aram, llibre que portava temps buscant, ja que en el vaig veure a les referencias de Quadern d'Aram.
Abans de llegir-lo ja sabia que tampoc era un llibre super emocionant d'acció, però tot i aixó em feia il·lusió llegir-lo. 
M'ha agradat moltíssim, per tant us aquí us en deixo la ressenya.

Llibre: Em dic Aram
Autor: William Saroyan
Tradució: Ramon Folch i Camarasa
Any: 1941
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
"Bé, que em cullin d'un arbre i em fiquin dins una caixa". Deia, sorprès, el pobre Mr. Abbott del drug-store, tot escoltant les aventures d'Aram i els seus amics. No és pas que Aram fos ningú exepcional. Ell mateix ironitzava prou sobre si mateix i sbore l'orgull ingenu de la seva família, els Garoghlanian! Armenis vinguts als Estats Units, eren un clan nombrosíssim de gent sorprenent, primitiva, plena d'humanitat, d'orgull, de tendresa. Enmig d'una gent així, la infància d'Aram fou, no cal dir-ho, pintoresca. En els capítols d'aquest llibre -que són també els d'una vida- ens entendrim i ens excitem. Prescisamnet perquè ens hi reconeixem o voldríem reconèixer-nos-hi.
Opinió personal:

Només obrir el llibre ja vaig saber que m'agradaria. Feia aquella olor de vell i pols. Aquella olor que sempre em diu que m'agradarà, la mateixa olor que feia El violí d'Auschwitz.
El vaig començar i al principi era només una novel·la sobre les aventures del dia a dia d'un noi normal, però de seguida em vaig adonar del per què estava a les referències de Quadern d'Aram, ja que en cada historieta hi ha alguna explicació sobre la vida dels armenis exiliats, un oncle que explica històries d'Armènia, una tradició armènia duta a terme al mig de la historia o alguna comparació armènia-estats units. Això m'ha agradat molt, perquè a part de llegir les aventures d'Aram, que en algun moment m'han fet riure molt, he après coses sobre els armenis.
M'ha agradat molt, és un llibre d'aquests d'estiu, molt lleuger, sense gaires embolics, que et dibuixa un somriure als llavis.
El recomano moltíssim com a lectura d'estiu.