La hija de la noche

¡Hola!
Ya se que hace muchísimo que no escribo nada, pero es que es fin de curso y entre trabajos y cosas de ultima hora no he disfrutado de tiempo libre.
Hoy quiero hablaros de un libro que ley durante mi intercambio con Polonia y que me regalo la chica de Alicante que también me dio Pulsaciones.
Se trata de un libro que ya hacia tiempo que quería leer, pero que por cosas de la vida aun no había conseguido. Por fin lo ley, y no, decepciono mis grandes expectativas.

Portada de mi
 edicion

Libro: La hija de la noche
Autora: Laura Gallego García
Ilustraciones: Jordi Vila
Año: 2004
Idioma original: Español
Editorial: Edebé
Sinopsis:

La tranquilidad del pequeño pueblo francés de Beaufort se ve alterada por un hecho que, en principio, parece carecer de una explicación razonable. El granjero Henri Morillon ha encontrado muerta una de sus vacas en extrañas circunstancias: completamente desangrada.

Me encanta 
esta portada!

Algunos habitantes del pueblo, como el joven Jerôme, creen que la mansión Grisard guarda cierta relación con el suceso. El viejo caserón había permanecido deshabitado y abandonado durante muchos años, hasta que de repente se instala allí la bella y enigmática Isabelle, que regresa a la localidad que la vio nacer y de donde huyó tiempo atrás. El misterio que rodea a esta mujer despertará las sospechas de sus vecinos, y el gendarme del lugar, el joven Max, comienza a investigar.

Opinión personal:

Me encanta! 

Al principio pensaba que seria una historia típica de vampiros que matan gente y al final los pillan y se los cargan, pero cómo sabia que era una novela de Laura Gallego García y que por tanto algo especial tendría, termine leyéndolo.

Me encanta sobre todo por el personaje de Isabel, ya que ha mi siempre, ya sea cuando escribo cómo cuando leo, me fascinan los personajes con pasados oscuro que llegan de nuevo a algún lugar siendo otra persona muy distinta y misteriosa o que por lo que sea hacen este cambio. ¡¡¡Encuentro que son los mejores personajes siempre!!!

Primera 
edición

También me encanto el personaje de Jerôme, un chiquillo que des del principio entiende que algo que no es normal ocurre y que tiene que ver con Isabel. Mientras leía había veces que me ponía de los nervios saber que el chico tenia razón y ver que todo el mundo se lo tomaba en broma.

Por parte de la historia me ha gustado mucho, porque a parte del misterio de Isabel hay l'inspector que intenta averiguar lo que está pasando pero que ha la vez quiere proteger a Isabel, porque de alguna manera el le ama. 

Encuentro muy chulo que se mezcle la historia tan fantástica del monstruo que ataca las vacas, toda la parte policiaca del inspector y también todos los sentimientos tan fuertes de todos los personajes.

Me ha encantado y creo que, aun que no sea la más famosa novela de esa fantástica autora, tiene uno de los mejores personajes de todos (Isabel) y cuenta una historia un poco diferente de las que escribe normalmente Laura.

Quadern d'Aram

Holaa!
Avui també us vull parlar d'un llibre que em va tocar al QL? (sóc una dona amb sort!!!).
Des del primer moment vaig saber que m'agradaria, ja que m'encanta com transmet les coses l'autora, que ja coneixia d' "El violí d'Auschwitz". No m'ha defraudat gens! 
És un llibre fantàstic, encara que parla d'un tema que poca gent coneix i que jo crec que hauria de ser més conegut, per la magnitud de la tragèdia que va significar.
Llibre: Quadern d'Aram
Autora: Maria Àngels Anglada
Any: 2009
Idioma original: Català
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
A causa d'una malaltia del jove Aram i una promesa que fa la seva mare, Maryk, de pelegrinar fins al monestir de Narek si el noi es cura, tots dos s'escapen de la mort, que arriba sense pietat quan el govern turc decideix exterminar el poble armeni, entre 1915 i 1916. Quadern d'Aram explica el recorregut vital de mare i fill, amb la pena i l'esperança al seu interior, un viatge iniciàtic a través de la Mediterrània que fa que Aram perdi de cop "la pell de nen".
Opinió personal:

M'ha encantat, encara que és molt dur.
L'autora transmet el patiment d'una forma super real.
Crec que s'haurien de fer més llibres i donar més informació sobre aquest genocidi on se situa la historia, ja que poca gent en sap res i va ser una gran tragèdia.
El protagonista canvia molt rapidament la seva manera de pensar i de viure, cosa que s'entén en la situació que està vivint.
En algun moment de la lectura he hagut de deixar el llibre, per poder assimilar el que estava llegint, ja que si narren històries molt dures i horribles.
La seva mare, que també fa de narradora en algun moment, m'ha semblat una dona admirable, molt bona i valenta.
El recomano moltíssim, perquè és una bona manera de conèixer els fets i a més està super ben escrit.

Cicatrius de 1714

Eii!!
Fa un temps vaig guanyar un llibre del Ql?, però com que, com ja vaig dir en l'última entrada, tenia moltíssimes coses per llegir.
Jo no estava molt segura de si aquest llibre m'agradaria, perquè encara que fes bona pinta, hi ha vegades que els llibres històrics és fan una mica pesats.
Aquest, com ja m'imagina quan vaig participar en el concurs per guanyar-lo, no m'ha defraudat.
Aquí us deixo la ressenya:
Llibre: Cicatrius de 1714
Autor: Andreu Martín
Any: 2013
Idioma original: Català
Editorial: Bromera
Premis: Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2013
Sinopsis:
El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.
Opinió personal:

És genial!
No es fa gens passat en cap tros i barreja molt bé les aventures del protagonista amb els fets històrics, aconseguint que s'uneixin, sense que semblin dos històries diferents, cosa que molts cops passa en les novel·les històriques.
Des del primer moment m'ha caigut molt bé en Bernat, el protagonista i m'han encantat totes aquestes històries d'espies que sorgeixen a mesura que vas llegint, que fan el llibre més emocionant.
És un llibre en el qual no saps ben bé fins al final amb quina part va cada personatge, cosa que fa que hi hagi molta intriga.
M'ha encantat i us el recomano encara que no us interessi gens la historia.

Dos ciris al diable

Hola!
Aquí us deixo un llibre xulíssim que vaig llegir abans-d'ahir, però per culpa dels exàmens i dels deures encara no us l'havia pogut explicar.
Aquí us deixo un llibre fantàstic, com la majoria dels seus, de la Laura Gallego García.
Llibre: Dos ciris al diable
Autora: Laura Gallego García
Traducció: Ferran Gibert Álvarez
Any: 2009
Idioma original: Castellà
Editorial: Cruïlla
Sinopsis:
La Cat i el seu pare s'aturen a descansar prop d'una àrea de servei. La Cat necessita estira les cames, menja una mica... Quan torna troba el pare estès a terra mort, enmig d'un bassal de sang. Esverada, li pren l'arma i fuig. A partir d'aquell moment té un sol objectiu: descobrir qui són els assassins per venjar-se. Però...el seu pare és, era, un àngel. I si els àngels li fallen, en qui podrà confiar?
Opinió personal:
FANTÀSTIC!
Em pensava que seria un llibre normalet, d'aquests que t'agraden i ja està, però és que aquest llibre és fantàstic!
M'ha encantat! Els personatges són fantàstics i és molt fàcil imaginar-te tot el que explica. M'ha fascinat aquest món d'àngels i dimonis que explica.
Me enamorat perdudament de l'Angelo, encara que sigui un dimoni és un personatge genial, i la Cat crec que és un dels millors protagonistes que he llegit en molt de temps, ja que podria ser qualsevol persona. A més a més la Cat aconsegueix ser un personatge super interessant i meravellós encara que li passi el que li passa.
El meu preferit és el final, les últimes pàgines, m'han emocionat moltissim!
Adoro aquest llibre!

Paraules Emmetzinades

Ei!
Mireu, resulta que fa un temps vaig llegir un llibre que crec que us havia d'explicar, però no se per quina raó no ho vaig fer en el seu moment. Per això us he fet la resenya avui!
Llibre: Paraules Emmetzinades
Autor: Maite Carranza
Any: 2011
Idioma original: Català
Editorial: Edebé
Sinopsi:
Què va passar amb la Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. 
Però una trucada al mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ja ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga, el d'un pare... "
Aquest llibre està protagonitzat per a tres personatges propers a la Bàrbara, qui va desaparèixer misteriosament quan només tenia 15 anys. Després de quatre anys d'investigació, el cas es veurà sacsejat per noves proves.
És una denúncia als abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món.

Opinió personal: 

Un dels millors llibres que he llegit mai!
M'ha enganxat moltíssim i m'ha mantingut en una intriga constant fantàstica, ja que a cada pàgina descobries un nou misteri.
Cada final de capítol t'obliga a llegir el següent i així fins al final, ja que no paren de passar coses.
Ha més a més et fa reflexionar sobre moltes coses, ja no només el tema central, és a dir, els abusos sexuals infantils, sinó també en molts altres temes.
Molt recomanable, de veritat, encara que és una mica dur i transmet molta angoixa.

 

Jordi Sierra i Fabra

Hola!
Avui m'agradaria parlar-vos sobre un autor que ha escrit molts llibres(més de 300 títols!), que escriu noveles infantils, juvenils, novela negra, ciència-ficció i assaig.
Es tracta de Jordi Sierra i Fabre i ja us he resenyat algun llibre seu, com poden ser "La memòria dels éssers perduts", "Camps de maduixes" o "Zones interiors".

Va neixer l'any 1947, el dia 26 de juliol i les seves primeres incrusions literàries van començar als seus 8 anys.
Amb dotze ja havia escrit una novela de 500 pàgines i en aquell moment va decidir ser que la seva vocació era ser escriptor, fins ara, que ja té més de 300 títols i traducions a 25 idiomes i ja ha aconseguit moltissims premis(Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, fins a un total de més de 30, sumant-hi català i castellà.
A part de l'escriptura, a Jordi Sierra i Fabra, també li ha interesat molt la musica, sobre tot el rock. Ha escrit algun llibre sobre ala musica(Historia de la música rock  (1981), Serrat (1988) i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z(1993)) i fou director del programa radiofònic Mitjans de música rock.
Els seus llibres mostren els conflictes de la realitat que ens envolta i també la més allunyada, i aborda amb vehemència i compromís els temes més durs de l’actualitat.