Tokyo Ghoul

Bé, ja que l'altre dia parlava sobre obrir els ulls al manga, avui us en porto un, que fa res que m'he acabat i que m'ha deixat encanada.
Aquí us en deixo la ressenya, vejam que us sembla!

Autor: Sui Ishida

Any: 2011

Idioma original: Japonès

Categoria: Horror, fantasía negra

Editorial: Shueisha

Sinopsi:

Fa un temps que a Tokyo hi succedeixen misteriosos asesinats comses per Ghoules essers desconeguts que s’alimenten carn humana.

Kaneki Ken, un jove universitari, coneix a la Rize, una noia de la que s’enamora i amb la que começa a quedar.

A la seva primera cita ella revela que és un Ghoul i intenta menjar-se’l. En aquell moment un accident impedeix la mort del noi, encara que el dixa ferit de mor i se li ha de fer un transplant imediat, sense ni tan sols el permis familiar per dur-lo a terme. El transplant és fa amb els organs de la noia.

A partir d’aquell moment la vida tranquila d’en Kaneki és destrossa, debatense entre el mon dls Ghouls i el dels humans, dos mons que s’odien.

Opinió personal:

Buf... Genial! Crec que és el millor manga del món. Potser sona exagerat, però és que només puc deixar-lo pels núvols.
He devorat capítol rere capítol com un turista perdut en el desert que per fi troba un oasi. I és que aquest manga ha estat el meu oasi, el que m'ha fet estar nits desperta capficada en el perquè de tot plegat, el que m'ha fet aprendre a dibuixar per poder representar-lo a la meva manera, i el que ha fet que la meva companya de taula a l'Institut acabes aprenent-se tot el currículum de cada un dels personatges.
A més a més hi ha la seva versió a l'anime, que m'ha fet desitjar els dijous com l'or.
La desesperació del protagonista, atrapat entre dos mons, a punt d'explotar, ple de ràbia, por i ressentiment, sentin-se massa petit per la immensitat del món, els personatges secundaris que adquirien el protagonista en sols dos pagines però que m'han quedat gravats per sempre, i les lluites èpiques plenes de guerra psicològica i habilitats cada vegada més complexes.
M'ha encantat, el millor manga en molt de temps, insuperable!

P.D: El manga l'he llegit mitjensant la web Submanga2, aquí us en deixo el link pels interesats!
http://submanga2.com/tokyo-ghoul/

El manga

Hola!

Avui voldria dedicar-me a escriure una entrada que ja fa temps que tinc al cap.

Resulta que, després d'un temps de desconnexió amb el món Otaku, aquest any m'he tornat a enganxar a alguna seria anime. A conseqüència d'això també he començat a llegir manga.

Alguns amics meus s'han sorprès, m'han dit coses com ara: "Belly! A tu t'agrada llegir! Que fas amb això?". Això m'ha fet obrir els ulls, i adonar-me del lloc al qual la societat d'aquest país degrada l'anime i el manga.

En aquesta entrada em centraré en el manga, que jo considero tant valid com qualsevol altre llibre occidental.

Segons el DIEC, un llibre és un "Conjunt de fulls escrits posats en l’ordre en què han d’ésser llegits, especialment reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot.". Seguin aquests paràmetres es podria dir que qualsevol manga es pot considerar com a tal no?

Cal tenir en compte que el manga no és només un llibre, és un art amb molta història i adeptes.

Manga de Katshuita Hokusai

El manga és una manera de transmetre histories que prové del grafisme popular japonès, sobretot de les caricatures. El terme

«manga» significa alguna cosa així com “dibuixos grotescos” i va començar a ser usat per alguns artistes com Katshushita Hokusai per descriure aquests dibuixos.

Amb la introducció de la impremta al segle XIX i els creixents contactes entre Occident i el Japó el manga assolí una extensió extraordinària. A principis del segle XX s’introduïren les vinyetes narratives, i durant els anys d’expansionisme de l’imperi japonès, l’estat n'arriba a fer un ús propagandístic. Després de la Segona Guerra Mundial seguí sent molt present com a mitja d’entreteniment i n'aparegueren subgèneres, com ara la fantasia, els contes de samurais, el terror, la ciència-ficció o el hentai (erotisme, alguns cops ratllen la pornografia).

En aquest punt històric hi hagué una forta influència americana.

Un dels noms destacats durat la postguerra fou Osamu Tezuka, considerat "déu del manga" i creador de sèries de gran èxit com Astro Boy. Se'l coneix per ser pioner en tècniques pioneres i per com va saber adaptar el manga a la televisió creant així l'"anime".

A partir dels anys setanta el manga començà a introduir-se al mercat europeu, sobretot gràcies a les adaptacions per a televisió per a nens i adolescents. Alguns exemples famosos al nostre país podria ser Bola de Drac de Toriyama Akira, Doraemon, de Fujiko F. Fujio i Shin-Chan, de Yoshito Usui.

La història del manga, per això, no acaba aquí, ja que avui en dia encara segueix havent-hi grans creadors i molts fans arreu del món.

A mi, personalment, sempre em quedara el record de les series anime que encara avui fan per TV3, com Sailor Moon, Doremi o Bola de drac, seria que han fet que em volgués introduir e aquest món.

Avui mateix m'he acabat el manga "Tokyo Ghoul", de Sui Ishida, una gran obre de la que espero parlar-vos més endavant.

Bé, espero que ús sembli interessant aquesta entrada i que ajudi algú a obrir els ulls, a adonar-se que el manga també és una obra d'art, un llibre, quelcom que no ha de fer vergonya de llegir, perquè el manga no és només un entreteniment infantil: és un estil per si sol al qual hem d'aprendre a respectar tots una mica més.