Tota la veritat dins meu

Hola!
Acabo de tornar de Polònia, on he anat d'intercanvi, per tant he estat mooolts dies sense poder escriure res en el blog.
He passat uns dies fantàstics en un lloc preciós i amb la millor gent i he tingut uns dies plens d'activitat, per tant no he pogut llegir gaire.
Tot i això, entre vols d'avió i nits llargues, he llegit un parell de llibres.
Aquí us deixo la ressenya d'un d'aquest llibre, que em va deixar una amiga.

Llibre: Tota la veritat dins meu
Autora: Julie Berry
Tradució: Montse Molist Forcada
Any: 2014
Idioma original: Anglès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
Judith i la seva millor amiga van desaparèixer del seu poble, Roswell Station. Quatre anys després solament Judith torna, encara que mutilada per a tota la vida. En els dos últims anys, Judith és repudiada i ignorada per la seva família i amics, incapacitada per parlar, viu com un fantasma a la seva pròpia casa, però en silenci mostra els seus pensaments cap al noi del que està enamorada des de sempre, el seu amic de la infància, Lucas. Quan el seu poble és atacat, els secrets enterrats sortiran a llum i Judith és forçada a triar: continuar vivint en silenci, o recuperar la seva veu, fins i tot si significa canviar el seu món i les vides dels quals l'envolten.
Opinió personal:

M'ha encantat!
El vaig veure a la taula d'una amiga, la portada em va crida l'atenció, vaig llegir-ne la contra portada, on no hi havia la sinopsi que us he posat més amunt, i el vaig fullejar una mica.
Em tenia força intrigada, ja que no s'assemblava a res que hagues llegit fins al moment, per tant li vaig demanar a l'amiga si me'l podria deixar pel viatge.
M'ha encantat.
És una mica estrany perquè està escrit com una carta cap al seu enamorat. Pateixes una mica per la Judith, la protagonista, perquè veus com la tracta la gent, tenint-la per ximple, i tot el que ella aguanta.
Enganxa molt, perquè a cada pàgina descobreixes una nova part de la història de la noia, des del seu captiveri de quatre anys fins a la seva vida anterior i a cada part apareixen més misteris i resolucions que ho canvien tot.És genial.
Al principi només tens estima per la Judith, però de mica en mica, hi forçats pels esdeveniments, hi ha altres personatges que acabes estimant.
La mare, per exemple, al primer moment és odiosa, però de mica en mica t'adones que tampoc és tan dolenta, o el Lucas, que al principi és perfecte i poc a poc deixa entreveure els seus defectes.
A més, encara que al principi no es noti gaire, amaga una història d'amor super emocionant i difícil.
El recomano moltíssim a tothom, enganxa, emociona i enamora!

Entre tonos de gris

¡Hola!
Otra vez llevo un libro en español. Se trata de "Entre tonos de gris", que me ha dejo una amiga, a cambio que yo le deje "El quadern d'Aram" a ella.
Resulta que a las dos nos ha dado por intentar investigar un poco sobre la historia europea más reciente y más confusa, des de el bombardeo de Guernica en el País vasco asta la dictadura de Stalin.
Yo particularmente he aprendido mucho con este libro, que es súper interesante y pega muchísimo. Aquí os dejo la reseña:

Libro: Entre tonos de gris
Autora: Ruta Sepetys
Tradución: Isabel Gonzáles-Gallarza
Año: 2012
Idioma original: Ingles
Editorial: Embolsillo
Sinopsis:
¿Alguna vez ha caído en vuestras manos un libro que no habéis podido soltar ni un instante? Entre tonos de gris es uno de estos libros. No importa si tenéis doce, cuarenta o noventa años, esta novela os atrapará y hará que os olvidéis del mundo que os rodea.
La novela comienza cuando Lina y su familia son arrancados a la fuerza de lo que había sido su plácida existencia hasta ese momento, y los acontecimientos se precipitan por una terrible espiral. Desde las primeras líneas, la poderosa voz de Lina, su joven y valiente protagonista, nos arrastra. Su fuerza y su voluntad de mirar siempre hacia delante nos impresionan. Pero, sin duda, su dignitad y su determinación de ser ella misma a pesar de las circumastancias son lo que nos conquista para siempre.
Entre tonos de gris nos muestra que incluso en la noche más oscura hay luz. Y que el amor es el arma más eficaz.
Opinión personal:

Es un libro súper bonito, duro pero bonito. Te explica una etapa muy oscura de la historia más reciente en la voz de una chica muy joven y su familia. Explica momentos muy duros y crueles, pero también los pequeños momentos que hacen que todo sea menos duro, pequeños gestos por parte de gente que esta igual o peor que la protagonista sin esperar nada a cambio. 

La evolución de los personajes, familias bien-estantes de una ciudad que se ven arrancados de sus casas y sus lujos asta el punto de tener que comer basura para sobrevivir.

Todo lo que cuenta es muy duro, pero enseña, a parte de historia, que nunca debes darlo todo por perdido, que la esperanza es, realmente, lo que te hace más fuerte.

Los personajes son súper reales, en lo bueno y en lo malo.

Mi personaje favorito es la protagonista, una chica con las ideas muy claras, que encuentra el desahogo en los dibujos y que intenta salir adelante de la manera que sea necesaria, movida por la ilusión de reencontrar su padre desparecido.

También me ha parecido muy buena su madre, que se sacrifica por los demás, y Andriu y su madre, que ha pesar de llegar ha ser, en un momento de la historia, odiados injustificadamente y ha pasarlo peor de lo que los otros imaginan siguen ayudando a aquellos que muchas veces no son muy respetuosos con ellos. 

también quiero hablar un poco de el hermano de la protagonista, que ha pesar de su corta edad demuestra ser también muy valiente. 

Da mucha pena que un niño tan dulce se vea obligado ha vivir semejante historia, dejar de ser niño solo con 10 años. 

Creo que es una de las cosas más terribles que ocurrió en este capitulo de la historia de nuestro mundo: niños forzados a trabajar de forma inhumano, muertos de hambre, explotados y siendo llamados criminales por aquellos que les habían quitado la casa y la familia. Lo encuentro demasiado fuerte. Es una de las muchas cosas que me han horrorizado de este libro, que recomiendo mucho, porque ha pesar de que sea muy duro, también enseña que siempre debemos tener esperanza. A demás esta escrito de una manera preciosa, que te hace conocer a los personajes de seguida, como si fueran conocidos de toda la vida.

Es súper interesante, recomiendo a todo el mundo que lo lea, que explore este capitulo de la historia mundial en voz de una chica de 15 o 16 años.

El cor de les tenebres

Holaa!
Normalment faig ressenyes de llibres que m'han agradat, rarament explico llibres quan no m'han convençut gaire, ja que prefereixo un blog ple de bons llibres, però aquest cop faré una accepció, i és que acabo de llegir un llibre, un clàssic, que se suposa que és boníssim i no m'ha agradat gens.
Potser sóc jo, que no sé entendre aquest tipus d'històries, o potser és que està massa ben escrit. No ho sé, però aquí us deixo la ressenya!

Llibre: El cor de les tenebres
Autor: Joseph Conrad
Tradució: Montserrat vancells i Flotats
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
El vell mariner Marlow explica una travessia pel Congo a la recerca de l'enigmàtic senyor Kurtz, que dirigeix riu amunt una explotació de vori. Però El cor de les tenebres és molt més que un gran relat d'aventures: és també una denúncia dels abusos de la colonització europea al cor de l'Àfrica negra, una al·legoria moral a la degradació de l'home enfrontat a la naturalesa salvatge i un retrat dels extrems de barbàrie i follia a què pot conduir l'ambició de riquesa i poder.
Opinió personal:

Horrible!!!
Mai havia llegit un llibre que em sembles tan dolent!

Primer de tot la història que explica tampoc despertà gaire interès en mi, ja que es tracta d'un home que s'endinsa a la selva amb un vaixell, s'enfronta a natura i humans, però tampoc esta explicada amb emoció. És com si t'expliquessin una història per casualitat, com si no fos res important.
Les frases són extremadament llargues i/o pesades i tot passa sense gaires emocions. El llibre no és gaire llarg, però se'm ha fet etern.
Ja havia intentat llegir-lo una altra vegada, però no l'havia acabat.
També crec que se'm a fet força horrible pel fet que el protagonista tracta a tothom fatal, tots es tracten fatal entre ells, tot és per interessos, és un llibre sense sentiments gaire profunds. Potser en un moment diu que té por o que te fred però res més.
No el recomano gens, però si algú troba que pot ser interessant i se'l llegeix espero saber la seva opinió!

La Casa de l'Àngel de la Guarda

Feliç Sant Jordi a tothommm!!!
Avui us vull parlar d'un dels dos llibres que aquest any m'he autoregalat per Sant Jordi.
Es tracta d'un llibre ambientat en la Segona Guerra Mundial, encara que des d'una perspectiva i des d'una vida molt diferent de la que estem acostumats a llegir. No és centre en els camps de concentració ni en els camps de batalla, sinó que ho fa en una història de solidaritat entre monges catòliques i nenes jueves.
A més també tenia moltes ganes de llegir-lo perquè ja he llegit la resta de llibres d'aquesta col·lecció (Bambú Viscut) i m'encanten tots.

Llibre: La Casa de l'Àngel de la Guarda, 
Un amagatall per a nenes jueves
Autora: Kathy Clark
Tradució al català: Anna Alsina
Tradució al castellà: Noemí Risco
Any: 2011
Idioma original: Anglès
Editorial: Bambú
Sinopsis:
Dues germanes jueves
Hongria 1944-1945
El 1944, durant l'ocupació dels alemanys a Hongria, envien la Susan i la Vera, dues germanes jueves, a un convent per amagar-les dels nazis.
Allà, les nenes aprendran el veritable significat del valor gràcies a les monges, que arrisquen les pròpies vides per protegir-les. Però quan els soldats arriben a altes hores de la matinada, ¿estan fora de perill, les nenes?
Opinió personal:

És preciós!
Explica una història molt bonica i emotiva, la d'unes monges que van ajudar a nenes jueves, independentment de la seva religió, a salvar les vides, i no tan sols això, sinó que també es van ocupar que tinguessin la millor vida possible dins d'aquella terrible guerra.
El millor de tot és que la història és real, cosa que encara la fa més bonica. Només pensar que aquestes monges van sacrificar tant per aquelles nenes ja se'm omplen els ulls de llàgrimes.
Un dels meus personatges preferits és la germana Agnès, que és una de les monges que més intima amb la Susan, una de les germanes, la més protagonista en la historia. Es converteixen en grans amigues, ella i la Susan.
La monja aconsegueix que la nena trobi la felicitat encara que tot al seu voltant sigui tant gris. L'hi proporciona fulls per què dibuixi i terra per què cuidi, que són dos dels grans plaers de la vida, per aquesta nena.
M'ha emocionat moltíssim que les monges permetin celebrar festes jueves a les nenes i intentin trobar les semblances entre les dues religions, sense posar'ne cap per sobre de l'altra.
M'encanta, és preciós, no em puc cansar de dir-ho.

Així és com és veu el llibr obert.
M'encanta!!!

Quan m'atrapis

Hola!
Avui que tinc temps(JA SÓN VACANCES!!!)estic aprofitant per fer entrades de llibres que encara no havia tingut temps d'entrar, però també aprofitaré per entrar la ressenya d'aquest llibre, que em vaig acabar ahir.
Resulta que una tarda d'aquesta setmana que em sobrava temps vaig passar per la biblioteca del meu poble, sense intenció d'agafar res, però vaig trobar un parell de llibres que no vaig poder evitar agafar. Un d'aquests és el que ara ús presentaré.
No n'havia sentit a parlar mi, però el títol em va fer entrar unes ganes boges de llegir-lo.
Llibre: Quan m'atrapis
Autora: Rebecca Stead
Tradució: Anna Mauri Batlle
Any: 2009
Idioma original: Anglès
Editorial: La Magrana
Sinopsis:
Quan fan sisè, la Miranda i el seu millor amic Sal ja saben perfectament com moure's pel seu barri de la ciutat de Nova York. Saben on poden anar sense que els passi res dolent, com a la botiga de queviures, i saben amb qui han d'evitar creuar-se. Com per exemple amb el boig de la cantonada. Però les coses comencen a complicar-se. Un noi pega en Sal pel carrer sense cap raó, i més tard aquest es distancia de la Miranda sense motius aparents. La clau del pis, que la mare de la Miranda guarda amagada per emergències, ha desaparegut. I després arriba una nota misteriosa, escrita amb gargots en un paperet: Vinc a salvar la vida del teu amic i la meva pròpia. Les notes continuen arribant, i la Miranda s'adona a poc a poc que qui sigui que les deixa sap coses que no hauria de saber. Cada missatge l'apropa més a creure que només ella pot evitar una mort tràgica. Fins que la darrera nota li fa pensar que potser és massa tard.
Opinió personal:

M'ha encantat!
El vaig agafar més que res perquè el títol em va cridar moltíssim l'atenció, sense saber molt bé de què anava. No m'ha defraudat.
Al principi no entens molt bé que està passant, et parla de la seva mare, d'una carta i està tot explicat de manera que ho entengui una persona que no saps qui és, però de mica en mica vas descobrint el sentit de què al principi no entenies. Crec que això, encara que sembli estrany, et fa enganxar molt a la historia, perquè sempre vols saber per què a dit tal cosa o tal altre.
Enganxa molt i la història que explica és molt interessant. Sembla mentida que en un llibre d'aquesta mida(188 pàgines) pugui canviar tot de la manera que ho fa.
El recomano moltíssim!

Seny i sentiment

Hola!!!
Ja sé que fa molt que no escric, però és que no trobava el moment. Avui per fi us porto algunes ressenyes de llibre que he estat llegint durant aquest temps.
Comencem amb Seny i sentiment, doncs.
Resulta que ja fa un temps una amiga meva em va deixar aquest llibre, després de saber com m'havia fascinat Emma, de la mateixa autora. A ella i a la seva mare els encanten els llibres de la Jane Austen i a mi, de moment, amb els dos que porto llegits, també.
Llibre: Seny i sentiment
Autora: Jane Austen
Tradució: Xavier Pàmies
Any de la primera edició: 1811
Idioma original: Anglès
Editorial: La Magrana
Sinopsis:
Seny i sentiment és la història de dues germanes de temperaments totalment oposats, que viuen en un poblet d’Anglaterra a finals del segle XVIII. Elinor, tranquil•la i pacient, és el paradigma de la prudència i l’autocontrol, i la seva germana petita, Marianne, és molt emocional, impulsiva i sensible. Tot i ser tan diferents, comparteixen les mateixes penes amoroses: totes dues perden l’afecte dels seus pretendents. Elinor desitja un home que es compromet amb una altra, i Marianne perd el cor per un pocavergonya que la deixa plantada.
Opinió personal:

M'ha encantat!
És una mica diferent d'Emma, ja que aquesta història es narra d'una manera força diferent, més lleugera.
M'ha costat menys de llegir que Emma i crec que és degut al fet de què l'he llegit en català(l'altre l'havia llegit en castellà, que em costa més) i que el llenguatge usat no és tan estrany per mi.
Pel que fa a la historia m'ha semblat super xula! No l'he pogut deixar ni un moment, ja que no hi havia ni un moment de descans.
M'encanta llegir els events socials de l'època i, encara que a vegades em perdes una mica, m'han enganxat moltíssim tots aquests embolics amorosos.
És un llibre preciós, el recomano moltíssim!

Jo sóc la Malala

Ei! 
Fa un temps, per el meu aniversari, al desembre, els meus avis em van regalar aquest llibre. De seguida vaig voler llegir-lo, ja que em semblava super interessant, però com que tenia molta cosa per llegir (que també em feia molta il·lusió) vaig esperar.
Fa un parell de setmanes, aproximadament, va arribar el moment de llegir-me'l, però com ja he dit a l'entrada anterior, tenia massa feina per fer entrades.
Per fi està aquí la ressenya de "Jo sóc la Malala"!!!
Llibre: Jo sóc la Malala
Autores: Malala Yousafzai i Christina Lamb
Tradució: Joedi Cussà
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Alianza editorial
Sinopsis:
Quan els talibans van ocupar el poder a la vall de Swat, al Pakistan, una noia va alçar la veu. Malala Yousafzai es va negar a guardar silenci i va lluitar pel dret a l’educació. Dimarts, 9 d’octubre del 2012, quan tenia quinze anys, de poc no en va pagar el preu definitiu. Van disparar-li al cap a boca de canó quan tornava de l’escola amb l’autobús, i gairebé ningú no esperava que sobrevisqués. La recuperació miraculosa que va experimentar, però, l’ha portat a un viatge extraordinari des d’una vall remota al nord del Pakistan fins als auditoris de les Nacions Unides a Nova York. Als setze anys, s’ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica i la persona més jove que ha estat mai nominada al Premi Nobel de la Pau. "Jo sóc la Malala" és el relat notable d’una família desplaçada pel terrorisme global, i de la lluita per l’educació de les noies, i d’un pare que, propietari d’una escola, va encaminar i encoratjar la seva filla a escriure i anar a l’escola, i d’uns pares valents que s’estimen apassionadament la seva filla en una societat que privilegia els fills. 
"Jo sóc la Malala" us farà creure en el poder de la veu d’una sola persona per inspirar canvis d’abast mundial.
Opinió personal:

És fantàstic!
La Malala s'ha convertit en la meva ídola, ja que la seva lluita i la del seu pare em semblen admirables.
Aquest llibre m'ha ajudat a veure que el món està molt pitjor del que ens volen fer creure, i que hem de lluitar una mica cadascú, per aconseguir un món millor.
Sé que pot sonar estrany però aquest llibre m'ha fet donar un sentit als meus estudis. Fins ara sempre havia menyspreat el fet d'anar a l'escola, creia que ja sabia prous coses, però aquest llibre m'ha fet veureu d'una altra manera. M'ha fet veure l'educació com una manera de ser millors persones, i també com una gran sort.
Recomano moltíssim aquest llibre, per que a part de denunciar un fet com pot ser la falta d'educació a depèn quins països i per depèn quins col·lectius o la invasió dels talibans al poder Pakistanès, també explica com hi ha gent que s'hi enfronta, buscant un món millor.
El recomano moltíssim a tothom, sobretot si vols consienciar'te una mica més sobre el món on vivim.